Confirmo que el futbolista neix…

Recordo encara que vaig haver de convèncer el professor d’Educació Física per crear un equip de futbol. Tenia 12 anys i vàrem crear el primer equip de futbol del Sagrat Cor de Sàrria. Durant els primers anys jugàvem a futbol escolar i no va ser fins temps després que en un amistós contra el Junior, ens van proposar jugar amb ells a mi i el meu germà Fritz. Jo ja coneixia el Junior, ja que el meu pare havia sigut el porter d’aquell mític Junior que va ser campió de Catalunya Amateur i m’agradava com equip.

La seva trajectòria va seguir i el RCD Espanyol va decidir incorporar-me a les seves files quan era juvenil d’últim any. A partir d’aquí vaig arribar a debutar amb el filial de l’Espanyol i vaig jugar durant tres anys a Segona A amb el Sabadell, tres anys a l’Hospitalet a Segona B entremig de dues lesions importants. També vaig militar a les files del Sant Andreu i al Manlleu, tots dos de Segona B.

La meva amistat amb Jaume Tubau em va portar a Sant Cugat i vaig acabar jugant els darrers tres anys per ajudar al Junior a consolidar el projecte esportiu que jo mateix, com a Director Tècnic havia iniciat.

La meva carrera a la banqueta va esperar un temps. Vaig renunciar al Manlleu de 3ª per poder descansar una mica després de més de 20 anys com a jugador. Va ser al Sant Cugat i després al Junior on vaig començar dirigint inicialment equips per cobrir baixes o emergències. En aquests moments inicio la meva quarta temporada al capdavant del primer equip del Junior amb moltes ganes i il·lusió.

I és que, el Junior ens ofereix l’oportunitat única de poder jugar competint i alhora establir uns lligams d’amistat amb els companys i entrenadors, que a la vegada són els nostres educadors i part important de les nostres vides. És un Club on hi vas a jugar i a trobar-te amb amics i companys. El sentiment de pertinença és molt gran i el vincle afectiu que hi crees amb tot el que passa allà és molt fort.

Vaig començar a jugar a futbol al passadís de casa meva tan bon punt vaig començar a caminar. Confirmo que el futbolista neix… després fan falta una gran quantitat de coses per desenvolupar-se però d’ençà que tinc consciència volia ser futbolista… i gràcies al pas del meu pare pel Junior, vaig poder aterrar en aquest fantàstic Club quan tenia 16 anys.