HISTÒRIA
LA CONSTITUCIÓ
DEL CLUB
L’1 de desembre de 1917, es va establir el Junior Football Club. Ja que aleshores encara no tenia nom oficial, es va adoptar provisionalment el de “Sarrià F.C.” i es va obrir un concurs per determinar el que seria més tard el definitiu Junior F.C.
Vint-i-un van ser els socis que es van adherir al club des del primer dia, és a dir, els nostres fundadors: les famílies Chopitea, Caróggio i Socias, Prats, Hastings i Serrahima, López de Sagredo i Ferrater.
FUNDACIÓ I PRIMERS PASSOS
Benvingut per Maurici Serrahima com a president i Jordi López de Sagredo com a secretari, el Club va tenir la seva primera reunió de la Junta Directiva el 10 de gener de 1918. Aquesta va marcar l’adopció del nom “Junior Football Club”, proposat per Jordi López de Sagredo i oficialitzant-se aquesta decisió el 17 de gener de 1918. En aquesta mateixa reunió, també es van triar els colors de la samarreta oficial: blanca amb quatre ratlles vermelles. Els primers estatuts es van establir el 9 d’octubre de 1919.
Evolució dels terrenys de joc
El primer camp on va jugar el Junior era el jardí de la casa d’un dels socis, en Maurici Serrahima. Les dimensions del pati eren massa petites per a fer equips de més de cinc jugadors i, a més, calia afegir-hi la dificultat de jugar en un camp ple d’arbres. Durant uns anys van haver de jugar sempre en camp contrari fins que, finalment, es va trobar el camp de la Diagonal. Allà van passar uns quants anys abans que una empresa constructora adquirís el terreny de joc.
La transició a Sant Cugat
A partir d’aquest fet, comença l’etapa a Sant Cugat. Tot i les inicials reticències dels socis a desplaçar-se, la pau i la serenitat de Sant Cugat van guanyar-los. Els terrenys oberts i envoltats de natura es van convertir en un lloc ideal per al club. Com a testimoni, una cita del passat que encara ressona avui:
“Aquells pares de família que no saben què fer el diumenge pels fills, crec que no seria cap ximpleria que pugessin a Sant Cugat amb el sis-cents a prendre el sol, encara que siguin de l’escènica o que juguin al bridge! (…) La fugida de les ciutats -i parlo de l’hivern i la tardor- es fa necessària per a desintoxicar-se”.
