fbpx

Història

El dia 1 de desembre de 1917 es va constituir el Junior Football Club. Com que encara no tenia nom oficial, es va adoptar provisionalment el de “Sarrià F.C.” i es va obrir un concurs per determinar el que seria més tard el definitiu Junior F.C. Vint-i-un van ser els socis que es van adherir al club des del primer dia, o sigui, els nostres fundadors: les famílies Chopitea, Caróggio i Socias, Prats, Hastings i Serrahima, López de Sagredo i Ferrater.

La Constitució del Club

Es va encarregar de la presidència del Junior en Maurici Serrahima,i de la secretaria en Jordi López de Sagredo. El 10 de gener de 1918 va tenir lloc la primera reunió de la Junta Directiva, on es va acordar que la samarreta oficial del Club fos de color blanc amb quatre ratlles vermelles i també es va obrir un concurs per decidir el nom del club. La proposta de Jordi López de Sagredo va agradar i el 17 de gener de 1918 el club ja tenia nom: “Junior Football Club”. Els primers estatuts del club daten del 9 d’octubre de 1919.

De Diagonal a Sant Cugat

El primer camp on va jugar el Junior era el jardí de la casa d’un dels socis, en Maurici Serrahima. Les dimensions del pati eren massa petites com per fer equips de més de cinc jugadors i, a més, calia afegir-hi la dificultat de jugar en un camp ple d’arbres. Durant uns anys van haver de jugar sempre en camp contrari fins que, finalment, es va trobar el camp de la Diagonal. Allà van passar uns quants anys abans que una empresa constructora comprés el terreny de joc.

A partir d’aquest fet, comença l’etapa a Sant Cugat. En un primer moment, els socis no van veure massa clar el fet d’haver-se de desplaçar cada diumenge uns 17 quilòmetres per anar a jugar. Però ràpidament van canviar d’idea en veure la tranquil·litat que es respirava al Junior d’avui en dia, emmarcat per turons i una ermita i, tot plegat, voltat de camp obert i d’arbres.

“Aquells pares de família que no saben què fer el diumenge pels fills, crec que no seria cap ximpleria que pugessin a Sant Cugat amb el sis-cents a prendre el sol, encara que siguin de l’escènica o que juguin al bridge! (…) La fugida de les ciutats -i parlo de l’hivern i la tardor- es fa necessària per a desintoxicar-se”.

Esta web utiliza cookies técnicas, de personalización y de análisis, propias y de terceros, para anónimamente facilitarle la navegación y analizar estadísticas del uso de la web. Obtener más información política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies