Història

100 anys d’historia

“Vet aquí la història d’un fet excepcional. Fa gairebé 100 anys, una quinzena de nois de deu a setze anys, jugaven a futbol en un jardí d’una casa de Sarrià i se’ls va acudir la idea de constituir-se com a Club.”

Aquell club, que ha perdurat més enllà dels estudis secundaris d’aquells nois i que avui arrossega gairebé 100 anys d’història, és el Junior F.C. 1917 i malgrat el temps que ha passat, no dóna pas senyals de vellesa. Quan va néixer el Junior, ningú li hauria pogut suposar una vida tan llarga. Però si el Junior ha viscut i és avui més fort que mai, no ha estat pas per casualitat; li van donar vida unes amistats i les bones amistats sempre perduren. Vet aquí el fet excepcional del Junior.

El Naixement del Junior

El dia 1 de desembre de 1917, es va constituir el Junior Football Club. Com que encara no tenia nom oficial, es va adoptar provisionalment el de “Sarrià F.C.”, i es va obrir un concurs per determinar el que seria més tard el definitiu Junior F.C. Vint-i-un van ser els socis que es van adherir al club des del primer dia, o sigui, els nostres fundadors: les famílies Chopitea, Caróggio i Socias, Prats, Hastings i Serrahima, López de Sagredo i Ferrater.

La Constitució del Club

Es va encarregar de la presidència del Junior en Maurici Serrahima, i de la secretaria en Jordi López de Sagredo. El 10 de gener de 1918, va tenir lloc la primera reunió de la Junta Directiva, on es va acordar que la samarreta oficial del Club fos de color blanc amb quatre ratlles vermelles i també es va obrir un concurs per decidir el nom del club. La proposta de Jordi López de Sagredo va agradar, i el 17 de gener de 1918 el club ja tenia nom: “Junior Football Club”.

Els primers estatuts del club daten del 9 d’octubre de 1919. D’aquesta manera en Manuel Thió, al capdavant d’una comissió, va complir amb el compromís assolit voluntàriament.

De Diagonal a Sant Cugat

El primer camp on va jugar el Junior era el jardí de la casa d’un dels socis, en Maurici Serrahima. Les dimensions del pati eren massa petites com per fer equips de més de cinc jugadors i, a més, calia afegir la dificultat de jugar en un camp ple d’arbres. Durant uns anys, van haver de jugar sempre en camp contrari fins que, finalment, es va trobar el camp de la Diagonal. Allà van passar uns quants anys abans que una empresa constructora comprés el terreny de joc.

A partir d’aquest fet, comença l’etapa a Sant Cugat. En un primer moment, els socis no van veure massa clar el fet d’haver-se de desplaçar cada diumenge uns 17 kilòmetres per anar a jugar. Però ràpidament, van canviar d’idea en veure la tranquil·litat que es respirava al Junior d’avui en dia, emmarcat per turons i una ermita i, tot plegat, voltat de camp obert i d’arbres.
“Aquells pares de família que no saben què fer el diumenge pels fills, crec que no seria cap ximpleria que pugessin a Sant Cugat amb el sis-cents a prendre el sol, encara que siguin de l’escènica o que juguin al bridge! (…) La fugida de les ciutats -i parlo de l’hivern i la tardor- es fa necessària per a desintoxicar-se”.

Les seccions del junior desde 1917

Una ràpida pinzellada als esports i les activitats que al llarg d’aquests noranta anys d’història, han estat presents en algun moment.

Atletisme

L’any 1928, un dels nostres fundadors, en Joan Serrahima, va aconseguir participar a les olimpíades d’Amsterdam. El 1931, es va tornar a classificar en la prova de relleus que es va celebrar a Atenes. Més tard, Serrahima s’enduia el rècord de Catalunya de 200 metres llisos. Actualment, l’estadi “Joan Serrahima” de Barcelona, és un homenatge a la figura d’aquest soci. Dins d’aquesta secció, també cal destacar la figura d’en Lluís Pratsmarsó, que va aconseguir el record Espanya de 1500 metres.

Bàsquet

 Malgrat els inicis esporàdics, la secció es consolida l’any 1967, amb la creació de l’equip femení.

Bridge

Neix durant la temporada 1944-45 i, en poc temps, es converteix en una de les seccions més importants del club.

Cinema

Activitat gairebé exclusiva del soci Delmir de Caralt, prestigiós cinematògraf, que aconseguí èxit a Hollywood amb el film “El Reportero Mecánico”, rodat amb atletes del Junior.

Escènica

Va ocupar un lloc rellevant. L’any 1925, va tenir lloc la primera representació amb l’obra “I ferocci romani”. La secció escènica del club, va merèixer la confiança per part dels organitzadors dels Congressos Internacionals de Musicologia i de Música Contemporània, celebrats a Barcelona l’any 1936. Les darreres óperes del Junior varen ser: el 1950 Merlin (I. Albeniz), amb estrena mundial, el 1958 Carmina Burana (Carl Orff), el 1964 La Dama Boba (E. Wolf Ferrari) i 1967 Il Mondo della Luna (Joseph Haydini). Avui, el club ha cedit tot el seu fons musical –que inclou fotografies, croquis de decorats, figurins de programes, retalls de premsa i documents sonors- a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Frontó

El 3 de juliol de 1921, va començar el I Campionat de Frontó a Pala i, tot seguit, el I Campionat de Frontó a Mà.

Futbol

És la secció fundadora del club. Durant les temporades de 1956 a 1958, l’equip del Junior es va mantenir com a campió de Catalunya.

Hockey

L’equip del Junior ha estat sovint en terreny olímpic. En total, són deu les seves participacions en aquests esdeveniments: Londres (1948), Mèxic (1968), Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Beijing (2008). Durant les Olimpíades de 1992, l’equip de hockey femení s’enduia la medalla d’or. A més, ha estat campió de Espanya en la categoria juvenil en sis ocasions i ha guanyat la Copa de la Reina l’any 1987/88, entre d’altres èxits.